Licio Gelli

Licio Gelli

Biografia
Naixement	21 abril 1919 Pistoia (Itàlia)
Mort	15 desembre 2015 (96 anys) Arezzo (Itàlia)
Causa de mort	insuficiència respiratòria
Activitat
Ocupació	periodista, emprenedor, poeta, financer, banquer, polític, criminal
Partit	Partit Nacional Feixista
Membre de	Propaganda Due Camises negres
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial i Guerra Civil espanyola
Altres
Condemnat per	obstrucció a la justícia bank fraud (en)
Premis  Knight Grand Officer of the Order of Saint Sylvester (en)  Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana

Licio Gelli (Pistoia, 21 d'abril de 1919 - Arezzo, 15 de desembre de 2015) va ser un agent italià de la lògia maçònica Propaganda Due (P2), implicat en l'escàndol del Banc Ambrosià esdevingut el 1982.^[1] Se'l coneix com "L'home de les mil cares" o "El titellaire sinistre".

Va ser un dels camises negres durant la dictadura de Benito Mussolini a Itàlia i va militar a Falange Española per a lluitar a més en suport al dictador Francisco Franco durant la Guerra Civil.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, va fugir a Sud-amèrica i va viure a l'Argentina des del 1944 al 1960, any en què va retornar al seu Itàlia natal, temps en què va entaular una profunda amistat amb el llavors president de l'Argentina, el polític i militar Juan Domingo Perón i el polític José López Rega, amistat que dècades després aprofundirien en els setanta quan va col·laborar en el retorn de Perón^[2] i després ocupant càrrecs polítics dins de la seva tercera presidència.^[3][4] Dins de la recerca de la Comissió Parlamentària Italiana sobre la P2 el seu president Tina Anselmi va indicar en una anotació que Gelli hauria estat l'artífex del cop militar que va enderrocar al president Frondizi el 1962.^[5]

Va estar involucrat al costat de la Banda della Magliana, els serveis secrets, neofeixistes reclutats, la Cosa Nostra i la Gladio en: l'assassinat el 1978 de l'ex primer ministre Italià Aldo Moro (líder de la Democràcia Cristiana que estava negociant el Compromís Històric amb el Partit Comunista Italià (PCI); l'assassinat el 1979 del periodista Mino Pecorelli després que aquest va difondre una petita llista de membres de la P2 lligats al Vaticà, a la qual Pecorelli també pertanyia; en la matança de Bolonya el 1980; l'intent d'assassinat el 1982 contra Roberto Rosone, vicepresident del Banc Ambrosià; i l'assassinat del "banquer de Déu" Roberto Calvi el 1982.^[6]

Després de la seva mort el 2015 es va descobrir un testament seu on figuraven grans superfícies a l'Argentina, Paraguai, l'Uruguai i el Brasil.^[7]